I van passant els dies, i veig com la gent va canviant. O no, potser simplement m'estic adonant de com són en realitat, de com fingien ser. I un cop més em sento tonta per sorprendre'm quan ho decobreix-ho, quan sé que res era veritat. I sempre es repeteix la mateixa història, una vegada rere l'altre; i ja n'estic farta. I sabeu què? Que per mi ja us en podeu anar tots a la merda!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El camino de la amistad. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El camino de la amistad. Mostrar tots els missatges
divendres, 3 de febrer del 2012
dimecres, 2 de novembre del 2011
Mis niñas ( L )
¿Porque todo el mundo se empeña en fingir ser quién no es? Algo tan simple, tan único y sencillo como ser tú mismo. ¿Porque a la gente le cuesta tanto?
No creo que haya nada mejor que poder estar con tus amigos y ser quién de verdad eres. Tener tus locuras, tus ideas, tus pensamientos, TODO. Lo encuentro simplemente bonito encontrar a alguien que te aprecie y te quiera tal y como eres, sin tener que ocultarte de nada.
Eso, es lo que de verdad define a un amigo; alguien que te aprecie sin condiciones.
Porque simplemente os quiero mis niñas!
 |
| Chorba!:3 |
 |
| Forever Young! ( L ) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)