I ara mateix, no tinc gaire a dir. Un dia de merda com qualsevol altre, feta pols. Ho segueixo veient tot immensament fotut, sense res a fer. Segueixo intentant convèncer a mi mateixa que si tot això ha passat per algun bon motiu serà, sabent en el fons que no m'ho crec.
Al cap i a la fi, prefereixo pensar que amb ell serà diferent, que serà de veritat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada