Sí, tot s'ha acabat. I sé que pot ser ara ho veig tot negre, i que estic feta merda, però més endavant m'adonaré que en realitat era el millor que em podia passar. Serà difícil somriure quan tot dintre meu és buit i no tinc cap raó per fer-ho. Però algun dia ho superaré i llavors seré capaç de mirar-te a la cara i dir-te: Saps què? No t'ha servit de res, ara estic bé, m'he adonat que no et necessito per viure; puc ser feliç sense tu.
I llavors, donaré mitja volta i me'n aniré satisfeta; ja no tindré res a veure amb tu, res que em mengi per dintre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada